Sabeu allò del lloc i el moment adequat? Doncs Skin no van encertar ni en el lloc ni en el moment. Els hauría anat bé a L.A. a finals dels 80, però els va tocar Londres a l'any 95.
El disc sempre m'ha semblat una meravella, cançons rodones i amb un punt original respecte a altres bandes de hard-rock.
Tot vostre.
Com sempre, el link als comentaris.
Sabeu el típic Senyor que porta trenta anys al negoci i quan ningú espera ja res d'ell es marca dos àlbums perfectes?
Això va fer Rodney Crowell a 2.001 i a 2.003. El primer va ser "The Houston Kid" i el segon aquest "Fate's Right Hand"
Country-rock de primera. Que no us faci por la paraula "Country", no espereu balades ensucrades de cowboys solitaris ni cançonetes per ballar.
Aquest bon home té CLASSE.
Com sempre, l'enllaç per baixar-lo el trobareu als cometaris d'aquesta entrada.
Aquesta vegada és ben fàcil.
Escolteu la primera cançó, "I Want a Stalker", si no us agrada, deixeu-ho córrer.
Nivell.
Com sempre, el link per la descàrrega als comentaris.
Molts coneixereu la impecable feina que va fer Marc Ford amb The Black Crowes. Estem parlant de que el bon home va gravar "The Southern Harmony and Musical Companion", "Amorica" i "Three Snakes and One Charm". I no nomès això, crec que va ajudar a definir el so de la banda tal i com la coneixem avui en dia.
Doncs bé, abans de entrar a The Black Crowes, Marc Ford va tenir una banda anomenada Burning Tree, power-trio de llibre que recorda a Cream, The Yardbirds i fins i tot trobo un punt Neil Young a alguns dels temes.
Blues-rock de categoria i amb cançons espectaculars, com la inicial "Burning Tree"
Com sempre, el link per descarregar-lo als comentaris.
Garage punk sexy.
Sóc molt de "Ladies Man"
Com sempre, trobareu el link per descarregar el cd als comentaris.
